Sentències laborals d'interès

Pagament d’hores extres i IT. Un treballador va dur a terme hores extres però al cap de pocs dies va caure en una IT de més de quatre mesos. I això va provocar un conflicte amb l’empresa, ja que aquesta pretenia compensar les hores extres amb temps de descansa —després de la reincorporació del treballador—, mentre que el treballador va al·legar que se li havien d’abonar perquè la baixa es va prolongar més enllà dels quatre mesos dins dels quals s’han de compensar les hores extres. Doncs bé, el Tribunal Superior de Justícia de Las Palmas (TSJ Las Palmas 30-12-2020) va donar la raó al treballador i va considerar que en aquest cas les hores extres s’han de pagar en metàl·lic.

«Atur» dels autònoms. Un cop finalitzat el contracte d’arrendament del local comercial, la titular del negoci va sol·licitar la prestació per cessament d’activitat, però li va ser denegada. I després de diversos recursos, els tribunals han confirmat que en aquests casos, aquesta prestació no s’ha de reconèixer [TSJ País Basc 09-03-2021]. Segons el tribunal, el cas analitzat queda fora dels motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius que determinen la inviabilitat de prosseguir l’activitat econòmica. Tampoc concorre força major, ja que l’afectada coneixia la data d’extinció del contracte i disposava de temps per a trobar un altre local, cosa que no va fer.

Faltes de puntualitat. Quan un treballador incorre en diverses faltes de puntualitat, causa un perjudici a l’empresa, el que justifica l’exercici del poder disciplinari per part de l’empresari. I, a més de la sanció —per exemple, la suspensió de feina i sou—, l’empresari no està obligat a abonar el salari corresponent al temps en què el treballador no va prestar serveis. Això no suposa una doble sanció [TS 27-05-2021], de manera que la sanció per faltes d’assistència o puntualitat és compatible amb el descompte de salaris.

Canvi de centre de feina. Les persones treballadores amb fills menors de 12 anys tenen dret a adaptar la seva jornada per a fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral. Doncs bé, en una sentència recent [TSJ Galícia 25-05-2021] es considera que aquest dret inclou totes les mesures tendents a facilitar la compatibilitat de la vida laboral i familiar dels treballadors, per la qual cosa també ha d’incloure el canvi de centre de feina quan sigui raonable en relació amb les necessitats de la persona treballadora —per exemple, si el centre sol·licitat és més proper al seu domicili— i amb les necessitats organitzatives i productives de l’empresa.