Protegim els teus Drets d'Arrendament ✅ Sentència Clau Interpretada

La recent sentència nº 17/2024 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 5 de Figueres, datada el 12 de febrer de 2024, constitueix un precedent rellevant en la interpretació de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), especialment pel que fa a la notificació de la no renovació del contracte d'arrendament. Aquesta resolució va desestimar la demanda de desnonament presentada per REAL ESTATE contra dos arrendataris per expiració del termini contractual, a causa de la falta d'una notificació fefaent per part de l'arrendador.

La sentència posa de relleu la importància de complir amb els requisits legals per a la terminació dels contractes d'arrendament, conforme al que estipula l'article 9 de la LAU en la seva versió prèvia a la reforma introduïda pel Reial Decret-llei 21/2018, de 14 de desembre. En aquest cas, el contracte d'arrendament, celebrat el 15 de setembre de 2018, preveia una durada de tres anys, amb la possibilitat de pròrroga forçosa anual fins a assolir un mínim de tres anys, llevat de manifestació en contra de l'arrendatari amb trenta dies d'antelació a la data de terminació del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues.

La controvèrsia central va girar entorn de l'eficàcia de la comunicació de l'arrendador als arrendataris, manifestant la seva decisió de no renovar el contracte. El jutjat va analitzar les proves aportades i va concloure que la comunicació realitzada a través d'un burofax, suposadament enviada per Solvia en representació de l'arrendador, no va complir amb els requisits de notificació fefaent, ja que l'intent d'entrega va resultar infructuós per "destinatari desconegut".

Aquesta resolució subratlla la necessitat de garantir que la comunicació de la no renovació del contracte sigui rebuda efectivament per l'arrendatari, a fi d'evitar la pròrroga automàtica del contracte. La sentència ressalta que la mera intenció de no renovar, sense que es materialitzi en una comunicació efectiva i rebuda, no és suficient per donar per acabada la relació arrendatària sota els termes establerts a la LAU.

En aquest context, és crucial que els professionals del dret, especialment aquells especialitzats en arrendaments urbans, prenguin nota de les implicacions d'aquesta sentència per a la pràctica jurídica. La correcta notificació a l'arrendatari no només constitueix un requisit formal, sinó un element essencial per a la protecció dels drets tant d'arrendadors com d'arrendataris. Aquest cas serveix de recordatori de la importància d'adherir-se estrictament als procediments legals establerts, assegurant així l'efectivitat i legitimitat de les accions empreses en el marc de la relació arrendatària.

Finalment, aquesta resolució recalca la importància del principi de seguretat jurídica, en requerir que les comunicacions crucials en la relació arrendatària, com la no renovació del contracte, es realitzin de manera fefaent, garantint així que siguin conegudes per ambdues parts. Aquesta sentència constitueix un valuós precedent per a la interpretació i aplicació de la LAU, en particular respecte a les obligacions de notificació en el marc de la finalització de contractes d'arrendament.