Delictes d'apropiació indeguda i estafa

El cas gira entorn d'una promoció immobiliària a Riogordo (Màlaga), de 20 habitatges, gestionada per una societat promotora. En una primera etapa, dues persones figuraven com a administradors solidaris (encara que un d'ells portava la gestió diària). Entre 2008 i 2009 es van vendre diversos habitatges i els compradors van entregar quantitats a compte. A alguns fins i tot se'ls van lliurar les claus, malgrat que l'obra no estava realment finalitzada (es parlava d'un 90%), no es va arribar a atorgar escriptura i la constructora va acabar abandonant per impagaments. El resultat va ser que els compradors es trobaven vivint en cases sense escriptures i sense una situació clara al Registre.

Temps després, aquests administradors van vendre les seves participacions i va entrar un tercer responsable com a administrador únic. Aquest nou administrador coneixia el problema anterior, però, tot i això, va demanar a alguns compradors diners addicionals (per exemple, 8.000 euros) amb l'argument que era per acabar la promoció. El rellevant és que aquests diners no es van destinar al que s'havia promès ni es van retornar. A més, entre 2010 i 2011 es van produir noves vendes d'habitatges en condicions similars, i més tard es va vendre el conjunt de les 20 vivendes a una altra empresa, generant un conflicte seriós entre els qui havien comprat abans i els qui apareixien després com a titulars.

L'Audiència Provincial va absoldre els dos primers administradors (no es va provar que haguessin desviat els diners), però va condemnar l'últim per apropiació indeguda agreujada i per estafa. El Tribunal Suprem (TS) va confirmar la condemna i va rebutjar el recurs, ja que no va acceptar reobrir l'avaluació de la prova i va considerar correcta la denegació de nova documentació perquè es referia a fets posteriors i no era pertinent per a allò que es va jutjar.

 

Els nostres advocats proporcionen l'assessorament adequat i poden exercir la defensa de la vostra causa en situacions com la descrita.